Per una redistribució més justa de la càrrega fiscal en favor de les classes baixes i mitjanes. Per la taxació de la polució, de les pràctiques anti-socials i dels fluxos financers i una penalització major del frau en totes les seves formes.
[Repartiment social de la càrrega fiscal]
* L’Administració procurarà potenciar al màxim els impostos directes, molt més justos que els indirectes, ja que aquests darrers impliquen que tant paga el ric com el pobre per a una mateixa transacció. Ex: l’IVA del tabac.
* Els impostos seran també significativament més progressius, perquè actualment es carrega el pes fiscal sobretot en les capes socials de renta mitjana-baixa.
* Es gravarà amb impostos molt elevats les empreses i entitats privades que, sense justificació, paguin sous i/o incentius per sobre d’un valor raonable a personal directiu. Ningú no hauria de poder justificar amb excuses de risc, perillositat, dedicació, estrès o el que sigui els sous que depassessin en 10 vegades el sou mitjà.
* Contràriament, les empreses que apliquessin aquesta política de manera dràstica tindrien bonificacions fiscals, tot i que haurien de destinar un percentatge d’aquest estalvi a investigació i a formació de nous professionals, en la pròpia entitat o via un fons interempresarial establert a tal efecte.
[Finançament de la Generalitat i de les propostes d’aquest programa]
El caràcter decididament social d’aquest programa fa necessari un augment important del pressupost annual de la Generalitat. Els recursos extraordinaris necessaris pel seu desplegament, s’extrauran:
* A partir d’augmentar significativament el caràcter progressiu dels impostos propis, dels impostos cedits totalment per l’estat pels quals la Generalitat té capacitat normativa (és a dir capacitat de fixar el tipus impositiu) i dels impostos cedits parcialment, pels quals la Generalitat pot arribar a tenir-ne capacitat normativa també (veure Estatut, articles 203 i 206)
* A partir de l’estalvi que hom espera obtenir gràcies a uns mecanismes de determinació de l’anivellament i la solidaritat amb Espanya que seguirà el principi de transparència (article 206.4 de l’estatut), i en conseqüència tendirà a reduir el dèficit fiscal actual.
* A partir de l’estalvi que hom espera obtenir d’una major vigilància dels comptes gràcies al recurs a la transparència absoluta i en tot detall dels pressupostos i despeses quotidianes, per internet, així com d’altres mesures de simplificació administrativa, algunes de les quals descrites en aquest programa.
* A partir de recòrrer a l’ampliació de l’endeutament.
* A partir dels recursos addicionals obtinguts per una política fiscal més decidida envers les empreses i particulars que incideixen en pràctiques anti-socials i anti-ecològiques., esmentades en part en aquest programa. Aquestes pràctiques seran fortament penalitzades. Els ingresos per la via de penalitzacions hauran de superar amb escreix en tot cas la reducció d’ingressos que resulti de les diferents incentivacions i bonificacions fiscals també esmentades en part en aquest programa.
* A partir de l’aplicació de la taxa Tobin o imposició de l 1% sobre totes les transaccions financeres realitzades des de Catalunya.
* A partir de la moratòria de totes les exempcions impositives de que gaudeixen les multinacionals i altres grans empreses.
* A partir d’instaurar impostos especials per als capitals no invertits en inversions productives o creadores de treball. Mesura que per ser realment eficaç necessitarà de l’aplicació simultània ("política simultània") entre diferents països.
* Especialment a partir dels rèdits del Banc Comunitari de Catalunya (veure la secció "economia i treball")
[Control fiscal]
* El delicte fiscal sota qualsevol de les seves formes serà punible amb la restitució a l’estat de la quantitat defraudada, més una multa equivalent al doble d’aquella quantitat. Per a delictes fiscals molt greus, es decretarà presó i embargament. En qualsevol cas que el demandat al•legui insolvència i es pugui demostrar que té béns a nom d’altri, la sanció s’aplicarà també per extensió a l’altra part implicada.
* El control del frau estructural, dirigit sobre tot a les empreses que gràcies a una legislació permissiva realitzen contractes eventuals, canvis de nom, infracotitzacions, mancances d’alta, etc. Controlar també l’economia submergida.
