Participació i democràcia

Iniciar la transició cap a la democràcia participativa plena.

* S’entén que la participació ciutadana té com objectiu l’augment de la qualitat de vida dels ciutadans, en funció dels interessos proposats per ells mateixos. No es tracta de participar per participar, de donar una certa legitimació al procés de decisions, sinó d’aconseguir una major justícia social, que atengui a les necessitats i a les prioritats dels propis afectats. La participació és inseparable de la transparència. Al ser els ciutadans els subjectes actius de decisió política, no té sentit proposar projectes d’inversió de cap tipus, com fan els partits polítics tradicionals. Aquestes qüestions hauran de ser resoltes dins de les assemblees i xarxes. La participació ciutadana és un requisit necessari però no suficient per construir un món millor
* La campanya de Respolis a Catalunya, tot volent introduir la revocació automàtica com a condició per donar el nostre vot a un partit donat, està convidant a la societat a un primer pas en el camí possible cap a un model futur de democràcia participativa plena. En aquest capítol presentem altres propostes que poden formar part d’aquesta altra "segona transició".

Popularitzar la necessitat de la participació.

* De la mateixa manera que es va popularitzar l’ecologia (per exemple, la pràctica del reciclatge) en el seu moment, cal fer una campanya mediàtica massiva (publicitat, articles a diaris, intervencions a programes de TV i ràdio, programes de tertúlia política oberts a la participació de tothom) sobre la necessitat de millorar substancialment el model polític actual amb la democràcia participativa i directa.
* Introduir la campanya a les escoles i potenciar la participació dels nens de totes les edats adequant els instruments com xarxes i assemblees (veure més avall) a les seves possibilitats i necessitats.
* Al mateix temps, evitar de planificar massa aquest esforç de difusió i imaginar-ho més com un procés participatiu en si mateix, que poc a poc deriva lliurement en d’altres iniciatives, per la qual cosa és impossible imaginar quins seran els resultats i potencialitats futures.

Reconvertir progressivament els polítics en gestors de la participació.

* Cal possibilitar la participació ciutadana als òrgans deliberatius i executius catalans. La participació ha de cobrir tot el cercle de l’acció política: el diagnòstic dels problemes i carències, les propostes inicials, el debat de les alternatives, la presa de decisions i el seguiment dels acords.
* Més democràcia participativa no vol dir que d’ara endavant els ciutadans hem de fer la feina dels polítics, ni tampoc que aquests desapareixeran. Vol dir que els polítics hauran de canviar a poc a poc de feina. Durant la propera legislatura es podran assatjar aquests canvis parcialment. Per als temes i projectes corresponents a, per exemple, un parell de comissions, els parlamentaris, un cop haver dissenyat i enllestit el model participatiu a posar en marxa i la restructuració d’efectius i tasques que hi correspongui, s’encarregaran substancialment de:
* Estimular la veu ciutadana (és a dir, no només un cop cada quatre anys) mitjançant l’organització, facilitació de documentació, animació i moderació en permanència d’espais de debat ciutadà (assemblees i xarxes, veure a sota).
* Rendre públics els resultats en tota transparència, el que vol dir també en diferents formats i utilitzant eines per facilitar llur consulta. (En el cas de les xarxes els fòrums electrònics faran també públic tot el procès deliberatiu instantàniament sobre la marxa)
* Utilitzar els resultats com a font per elaborar les lleis tot continuant a rendre públic documents que mostrin la part transcorreguda del cicle (diagnòstic - propostes - debat - decisions - traducció en lleis)
* Un cop enllestida la llei i havent iniciat la seva aplicació, els responsables polítics de la o les conselleries concernides hauran de col•laborar en permanència amb els "Observatoris Ciutadans" (veure a sota) que s’encarregaran d’avaluar periòdicament el procés d’implementació.

Celebrar referèndums i consultes populars.

* Flexibilitzar les condicions per presentar una iniciativa ciutadana que pugui derivar en un referèndum vinculant. La recollida de 10000 sigatures ha de ser suficient per convocar obligatòriament un referèndum, i acatar-ne el resultat. (Actualment els referèndums necessiten 50000 signatures, els resultats no són vinculants i temes tan importants com la defensa o la guerra hi són exclosos).
* Introduir aquest dret legalment (per la modificació de l’Estatut) o almenys fàcticament per l’acceptació dels resultats de les consultes populars que es portin a terme.
* Qualsevol òrgan de la Generalitat pot proposar un referèndum a la ciutadania.
* Convertir les preguntes simples dels referèndums en enquestes amb vàries preguntes i opcions múltiples de resposta.

Llistes obertes i recompte de vots en blanc.

* Establir un sistema de llistes obertes a les properes eleccions autonòmiques, i pressionar per fer-ho possible també a les municipals, estatals i europees.
* Representació dels vots no qualificats (abstencions i vots en blanc)

Crear assemblees de barri.

* Ajuts i promociò per a la creació de Consells de Barri i d’assemblees temàtiques, obertes a tothom.
* S’organitzarien en grups de treball per visuatlizar mancances i oportunitats socials, i en diferents nivells de territori (carrer, barri, districte, municipi, etc.)
* De caràcter consultiu en un primer moment, llurs decisions esdevindrien vinculants progressivament, tot col•laborant activament amb les institucions (comissions parlamentàries, conselleries de govern, però també municipis, futures vegueries, etc.)
* Una de les seves funcions podria ser l’elaboració de pressupostos participatius per a la legislatura següent.

Organitzar la democràcia participativa electrònica.

* Creació i dinamització d’una xarxa telemàtica de participació ciutadana per una experimentació progressiva de la democràcia directa.
* Hom establirà espais d’ús i de formació gratuita per a tothom, que es trobaran a les seus associatives o a les institucions públiques i privades que participin (per exemple, als caixers automàtics per a l’emissió de vots).
* Les xarxes electròniques complementaran el treball de les assemblees de barri i temàtiques i s’estructuraran amb aquestes per maximitzar la seva eficàcia.

Establir criteris de qualitat en la participació.

* Les assemblees i xarxes seran finançades públicament, i en canvi, organitzades per un consorci ciutadà totalment desvinculat de les institucions, tot garantint al mateix temps una presència mínima informal de tots els partits per evitar tant d’una banda la desimplicació política, com de l’altra la percepció popular que la democràcia participativa només serveix per contribuir a l’imatge del partit que governi, sigui el que sigui.
* També, per aquest darrer motiu, caldrà introduir progressivament el caràcter vinculant dels resultats acordats. Aquest afectarà les decisions preses per als temes que reuneixin certes condicions de diversitat, qualitat i quantitat de participació que caldrà definir
* Determinar i potenciar les figures dels dinamitzadors, mitjancers i mutualitzadors, i establir adequadament els seus rols, per garantir debats actius, enriquidors, respectuosos i equilibrats.
* Elaborar cartes de drets i responsabilitats generals i específiques per a cada assemblea, espai de debat o xarxa, per evitar que les decisions majoritàries no passin per sobre d’ells.
* Implicar fortament als propis polítics, en tant que ciutadans, en el desenvolupament d’aquestes funcions (veure l’apartat de reconversió dels polítics en gestors de la participació)
* Adaptar el disseny d’assemblees i xarxes, inclòs llurs sistemes de presa de decisions, a l’existència de diferents sensibilitats i disponibilitats de participació dels ciutadans (intervencions puntuals o sostingudes, reduides a queixes o ampliades a l’elaboració de les propostes i a la deliberació, fonamentades o no en la coneixença del marc legal precedent, etc.)

Partits més democràtics i responsables, sistema electoral més transparent i de qualitat.

* Supressió del finançament públic dels partits polítics i de l’anonimat de les donacions privades (com a part del procés per rendre transparents els comptes de totes les institucions, veure el capítol "institucions i funció pública")
* Eleccions primaries dins de cada partit i altres mesures per millorar la representativitat i la participació internes de partits i sindicats.
* Difusió d’informació comprensible per a que tota la ciutadania pugui avaluar les alternatives de decisió a diversos nivells: problema, opcions, població beneficiada i afectada, compensació, etc;
* Concretament la junta electoral publicarà, abans de les eleccions un taulell comparat de les promeses dels partits i dels punts que hi atorguen a cada promesa
* Repartiment dels programes dels partits polítics per la Junta Electoral, tot suprimint la propaganda electoral.

Crear Observatoris Ciutadans de seguiment i avaluació de les polítiques públiques.

* Organitzats des de les universitats o des de la societat civil, estaran composades per ciutadans (per exemple estudiants, membres d’associacions o observatoris existents, etc.)
* La seva missió principal serà la recollida de dades i l’elaboració d’informes d’avaluació de l’acció de govern.
* En un primer temps tractaran especialment els temes triats per experimentar el cicle participatiu d’assemblees i xarxes esmentat més amunt.
* Els responsables de les conselleries hauran de col•laborar-hi plenament amb els observatoris, estructurant i posant a llur disposició tota la informació possible (veure l’apartat de reconversió dels polítics en gestors de la participació).