Aturar les privatitzacions, reconstruir l’Estat del benestar, crear més treball social per ampliar serveis i per reduir l’atur, assignar més fons i millorar la qualitat de la seguretat social.
Reconstruir l’Estat del Benestar, impedir la seva privatització i eliminar l’atur.
* Reconstucció d’un model d’Estat del Benestar basat en una àmplia gama de serveis públics o associatius necessaris: atenció a la gent gran, serveis de salut, atenció a la infància, serveis culturals i de lleure així com d’altres, que hagin estat tractats o no en altres capítols d’aquest programa: educació, transports, medi ambient, mitjans de comunicació, turisme, gestió de la participació ciutadana, ciència i recerca.
* Haver arribat, al final de la legislatura, a augmentar el percentatge de llocs de treball relacionats amb el sector públic de l’actual 14 % (del total de la població en edat de treballar, inclós aturats) al 20%, és a a dir, eliminant quasi totalment l’atur que es situa avui dia en un 6,5%. Es tractaria de crear una oferta suplementària de treball en el sector públic relacionat ambs els serveis esmentats en el punt anterior, sufragat amb els diners de la renda bàsica i l’incentiu al treball (veure l’apartat corresponent al capítol "economia i treball") els quals als mateix temps s’obtenen a partir de diferentes mesures de redistribució fiscal (veure el capítol "fiscalitat") per frenar la polarització creixent de l’economia entre uns pocs rics i molts pobres.
* Posar fre a les privatitzacions dels serveis públics i declarar Catalunya "zona no AGCS" (com ho és, entre d’altres, la ciutat de Montréal)
Garantir uns serveis públics generalitzats per cobrir totes les necessitats socials.
* Creació d’un servei generalitzat de jardins d’infància públics i gratuïts, on totes les mares i pares pugin treballar tenint els seus fills a prop.
* Generalització d’instal•lacions esportives d’ús públic en funció de les necessitats encara no cobertes.
* Augmentar l’ajut domiciliari a persones grans que viuen soles i sense capacitat econòmica suficient per a assumir-ho. Un exemple: a Suècia a una persona gran malalta, la cuiden al llarg del dia cinc persones. Això és menys costós que tenir-la a l’hospital, permet crear cinc llocs de treball i allibera, normalment, a la dona de la responsabilitat de cuidar-la donant-li més llibertat i permetent-li treballar.
* Altres serveis d’entre els esmentats a la proposta anterior sobre reconstrucció de l’Estat del Benestar, que no detallem aquí però dels quals la multiplicació de l’oferta és igualment necessària al llarg de tot el territori: serveils culturals i de lleure, biblioteques, etc. Així com els que es tracten en altres capítols: educació, transports, medi ambient, mitjans de comunicació, turisme, gestió de la participació ciutadana, ciència i recerca.
Millorar la qualitat dels serveis: més integralitat i més participació.
* Gestió cívica d’equipaments públics - Gestió cívica d’equipaments i serveis. A càrrec, tant d’associacions com de col•lectius que presenten projectes de gestió. Creació d’un espai comú de trobada associativa per compartir experiències.
* Integrar els casals per a la gent gran en altres espais (per exemple esplais, ateneus, associacions de veïns, etc.) destinats a tots els ciutadans, on puguin realitzar-se diverses activitats per a gent de totes les edats.
Estendre serveis i ajudes als ciutadans.
* Ampliar a tots els ciutadans, amb càrrec a l’institució pública corresponent (Seguretat Social o un organisme creat ad hoc a Catalunya), els avantatges que gaudeixen els funcionaris respecte a la guarda dels infants: possibilitat de reducció de jornada per atendre fills tant com per atendre persones grans.
* Destinar els ajuts per a pròtesis oculars i dentals que actualment es donen als empleats de l’Administració pública a ajuts pels mateixos motius a persones grans amb pocs ingressos o altres famílies també amb ingressos baixos.
* Adequar els horaris d’obertura de tràmits de l’Administració pública i de les entitats bancàries (que poden considerar-se servei públic). Tenir obert durant tot l’any com a mínim un dia a la tarda (que potser caldria que fos diferent per als 2 col.lectius).
* Fer possible la gestió de qualsevol tràmit administratiu per internet, corresponent a totes les institucions públiques autonòmiques i municipals. Obrir espais en els mateixos centres amb ordenadors i formadors per accelerar els processos i estalviar cues.
* Per a aquesta i altres eventuals modernitzacions i reformes de les institucions, dissenyar plans de reassignació laboral que no comportin cap pèrdua ni precarització dels llocs de treball (cobrint les places vacants per jubilació i creant-ne de noves fins atendre, en el temps de la legislatura, l’objectiu de 20% de la força de treball en el sector públic, esmentat més amunt).
* Considerar il•legal tota rectificació de les condicions establertes per entitats bancàries, sense previ avís i conformitat per part dels clients afectats.
* Persones discapacitades: les ciutats han de ser espais sense barreres arquitectòniques.
Traspàs i reforma de la seguretat social.
* Tornar a demanar la competència compartida per a la Seguretat Social segons els criteris establerts a l’Estatut de Miravet (estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005).
* Desenvolupar els serveis necessaris a una reforma de la Seguretat social a nivell de Catalunya, si fos necessari creant una institució catalana complementària, de funció pública i estructura de xarxa associativa, que gestionès tot allò que la Seguretat Social estatal es neguès a cobrir.
Concretament, els elements a reformar són:
* Reassignar una bona part dels fons destinats a Catalunya, a la Renda Bàsica i a l’Incentiu al Treball (esmentats en el capítol d’economia i treball).
* Promoure la transparència de la gestió, a través de: a) un sistema complementari basat en el mutualisme associatiu enlloc del privat; b) el progressiu desplaçament dels centres de decisió i gestió als ens locals i autonòmics; c) complir les previsions constitucionals de participació ciutadana.
* Enfortir i clarificar les fonts de finançament mitjançant impostos o cotitzacions socials, recerca de l’equilibri pressupostari, a partir de que totes les cotitzacions socials vinguin donades per la renda que hom percep en cada moment.
* La destinació del percentatge promig europeu del PIB a despeses de protecció social.
* El control del frau estructural (veure aquest punt a l’apartat de fiscalitat, pel que fa a totes les institucions).
* Reconeixement de tot el temps de treball com període de cotització, més enllà del topall de 30 anys reconegut per la Seguretat Social estatal.
