|
|
Immigració
 Facilitar a tots els immigrants els mitjans per l’aprenentatge del català, la llengua pròpia del país.
Dignificar tots els sectors territorials evitant la degradació de barris. Incentivar que tota la població (especialment l’autòctona) pugui establir-se en aquests barris perquè han recuperat un nivell de qualitat i han guanyat en autoestima.
Millorar la comunicació dels barris perifèrics amb la resta de zones de la ciutat: augmentar els serveis, la freqüència de transport públic i reduir els preus per al col•lectiu immigrant (mentre, per exemple, no estigui regularitzat).
Millorar el parc públic d’equipaments i dotar-los de serveis i activitats culturals i socials: parcs públics, escoles bressol, CAPs, biblioteca. Promoure l’accés i l’ús d’aquests serveis a les persones immigrants.
Facilitar la rehabilitació d’habitatges: vetllar pels aspectes d’accessibilitat.
Incentivar l’autoestima de tots els territoris i actuar de forma prioritària a Can Puiggener i La Serra.
Obrir la vida sociocultural a tota la ciutat. Concebre la ciutat com un tot al qual hi ha de tenir accés tota la població (inclosa la immigrant). Afavorir la participació a la vida cultural i social de la ciutat de totes les persones de barris perifèrics.
Endegar campanyes de comunicació i difusió per conèixer Sabadell i per moure’s per Sabadell a fi i efecte que la població immigrant faci seva la ciutat, especialment les zones de lleure més cèntriques, en lloc de quedar-se relegats als barris.
Afavorir la construcció de parcs públics d’habitatge de lloguer i compra, i facilitar la informació de les condicions d’accés. Fer tríptics informatius en diverses llengües.
Ampliar el projecte d’acollida en residència dels Drapaires d’Emaús tant en nombre de places com en temps d’estada. Per evitar el rebuig i segregació, aquest projecte hauria de ser obert a tota la població que el requereixi, independentment de l’origen.
Possibilitar l’empadronament sense adreça fixa, així no s’obligaria a les persones a haver de vincular-se i dependre d’un pis-pastera, evitant-se de passada de la picaresca associada.
Disposar de pisos públics de lloguer temporal (de diferents mides) per aquelles persones i famílies que necessiten un habitatge en un moment de precarietat o crisi transitòria. Oferir ajudes per al pagament del lloguer durant un període determinat, les quals seran retornades sense interessos i de forma progressiva.
Creació d’una Borsa d’habitatge que tingui com a objectiu mediar entre els propietaris/es d’habitatges buits i les persones que tenen dificultats d’accés.
Endegar campanyes de comunicació i sensibilització: per denunciar situacions abusives i discriminatòries, per trencar estereotips: els immigrants són malpagadors, conflictius a la comunitat de veïns o degradació de l’habitatge i del territori.
Incidir des de les administracions per facilitar els mecanismes de regularització. La legislació actual és la principal font generadora de bosses d’irregularitat. Entre altres mesures, la no distinció entre el permís de residència i el de treball.
Incidir en les relacions bilaterals entre les administracions públiques perquè millorin la condició administrativa dels ciutadans d’altres països a la seva arribada: homologació d’estudis, permís de circulació...
Augmentar les inspeccions laborals per detectar i sancionar situacions d’abús i sobreexplotació laboral. Buscar i donar solucions provisionals a les víctimes d’aquest abús.
Fer públiques les denúncies i constatacions d’aquest tipus de vulneració de drets i activar un protocol d’actuació.
Ampliar i facilitar els serveis d’informació i assessorament sobre aspectes de tipus legal, seguint el model de finestreta única, que pugui estar integrat als serveis municipals d’atenció ciutadana.
Facilitar l’accés a la formació ocupacional d’àmbit municipal a totes les persones residents a la ciutat, independentment de la seva situació legal. Facilitar també orientació sobre l’entorn sociolaboral i ocupacional.
Facilitar l’aprenentatge del català i del castellà, així com la formació per a l’obtenció de titulacions oficials.
Incidir perquè les universitats tramitin l’homologació de les titulacions dels països d’origen amb major facilitat i si s’escau, facilitar la formació complementària específica per accedir-hi d’una forma més flexible.
Facilitar mecanismes per reconèixer el treball domèstic, de manera que es pugui combatre la situació d’economia submergida i millorar les condicions laborals i la protecció social d’aquestes treballadores.
Endegar campanyes de comunicació: per trencar estereotips. Les persones immigrants tenen formació, aptituds personals i competències professionals, en conseqüència no han de ser vistos com un potencial infinit de mà d’obra barata. Per denunciar situacions d’explotació i situacions abusives.
Enfortir l’escola pública de manera que no només sigui una escola millor per a la població immigrant, sinó per a tota la població en general, i una opció més a considerar per les famílies de classe mitja.
Estudiar altres mesures en les polítiques de matriculació que facilitin més la interrelació d’infants i famílies de diferents entorns socials i no quedi tot tan circumscrit a la proximitat territorial.
Disposar de professionals de mediació intercultural a les escoles, integrat a l’equip docent.
Reduir les ràtios de les aules als centres públics amb més percentatge de nens i nenes immigrants. Dotar de més recursos professionals a aquests centres.
Editar tríptics explicatius en diferents idiomes sobre la informació de matriculació, recursos educatius i funcionament dels centres educatius.
Potenciar més la interculturalitat en el currículum educatiu.
Crear un pla d’acollida que comprengui les aules d’acollida, i que també doni suport a les activitats escolars fora de l’horari lectiu.
Facilitar programes de formació sobre la immigració a les i els professionals, tant de les escoles de primària i secundària com de les escoles d’adults.
Enfortir la coordinació del sector educatiu (infants, adolescents/joves, i adults) per millorar l’atenció a l’alumnat, i per compartir i optimitzar recursos i unir els esforços.
Endegar campanyes de comunicació: per fer accessibles tots els serveis socioeducatius i socioculturals per a tota la ciutat, i per tant per a tota la població.
Facilitar el coneixement del funcionament del sistema sanitari a la població immigrant. Fer campanyes informatives i editar els materials en diferents llengües.
Fer difusió del Centre d’Atenció a la Dona amb materials editats en diferents llengües.
Promoure la participació de les dones immigrants en els Programes d’Atenció a la Dona (planificació familiar, controls ginecològics, atenció a l’embaràs).
Protocolitzar una visita d’acollida que tingui com a objectiu recollir informació sobre l’entorn socioeconòmic de la/el pacient, el seu historial mèdic, i alhora pugui facilitar coneixements bàsics del sistema sanitari i els seus recursos.
Destinar més recursos als serveis especialitzats més utilitzats pel col•lectiu immigrant, especialment pediatria i obstetrícia. També cal potenciar el servei de mediació cultural en aquestes especialitats mèdiques.
Dedicar una atenció especial al suport psicològic i emocional de la població immigrant amb trastorns derivats del fenomen migratori.
Mantenir i reforçar la coordinació sociosanitària de l’atenció primària.
Facilitar la formació de professionals que potenciïn l’aproximació a la població immigrada. Es tornen a fer imprescindibles els serveis de la mediació cultural.
Afavorir la coordinació dels recursos per facilitar el millor coneixement i ús dels mateixos, especialment pel que fa a l’educació per a la salut.
Endegar campanyes de comunicació per trencar estereotips: les persones immigrants no col•lapsen els serveis sanitaris, i són les que més tarden en adreçar-se als serveis sociosanitaris degut a problemes de precarietat laboral.
Afavorir les experiències de coneixement mutu entre la població autòctona i la immigrant.
Potenciar la figura de la mediació intercultural de base territorial/comunitària.
Facilitar mecanismes d’acollida i acompanyament per trencar la situació de desemparament inicial.
Estimular l’associacionisme mixt entre la població autòctona i la immigrant. Això permetrà normalitzar socialment els col•lectius nouvinguts, evitar biaixos ètnics, folkloristes i estereotipats. A banda, pot ser una font de rejoveniment i de relleu generacional per a l’associacionisme local.
Desenvolupar campanyes d’informació i de sensibilització a la població autòctona i a la immigrant: de denúncia de comportaments abusius cap a les persones immigrants, per trencar estereotips per ambdues parts i posar de manifest el valor de la immigració.
Per un Sabadell cohesionat territorialment: facilitar el coneixement i mobilitat per tot el territori, equiparar i dignificar tots els territoris.
Per un Sabadell cohesionat socialment: facilitar la integració de la població immigrant, normalitzant la seva presència com a ciutadans/es, evitar mesures massa específiques i segregadores a mig i llarg termini.
Aprofundir en la realitat comunitària i de serveis dels sectors amb més presència de població immigrant (Can Puiggener, La Serra, Creu de Barberà i Sud): a nivell estructural de serveis, comunicacions, infraestructures, mercat de l’habitatge, i a nivell dinàmic d’interrelació entre el veïnat.
Analitzar les fases del procés d’adaptació i integració a la ciutat, en relació als diferents projectes migratoris, les diferents procedències, el gènere i la xarxa social, i interrelacionar-lo amb el paper de les diferents entitats i serveis de la ciutat en aquest procés.
Establir una mecanisme constant de recollida d’informació i actualizació d’aquesta per conèixer el fenomen migratori a la ciutat i el seu impacte.
Seguent: transport
Torna a totes les propostes
Torna a la pàgina principal
|
