Comissió de Verificació de Compromisos

Un sistema de Consells de Verificació de Compromisos composats de ciutadans triats per sorteig, i tot seguint un procediment precís, transparent i públic, s’encarregarà de:

1. dictaminar en un primer moment quines promeses han estat complertes, quines no, i quines necessiten d’un estudi aprofondit a causa de mancances o contradiccions.
2. incorporar a aquest tercer grup, a partir de les esmenes del govern o altres actors, les promeses no complertes que eventualment mereixen exoneració, per raons externes a l’acció de govern.
3. efectuar el dit estudi sobre aquest tercer grup, de manera a determinar les que realment mereixen exoneració, i a continuació reajustar el percentatge de punts necessari per evitar la revocació, i efectuar el càlcul definitiu.

A continuació s’explica més en detall el procès de funcionament anual d’aquest sistema de consells:

Un primer consell establirà un dictamen sobre quines promeses han estat complertes, quines, no, i quines necessiten d’un estudi aprofondit a causa de mancances i contradiccions.

Un cop fet públic aquest dictamen, el govern i altres actors disposaran un temps per enviar les seves esmenes sobre les propostes no complertes que, segons ells, es justifiquen per raons externes a l’acció del govern, i en conseqüència cal exonerar-les del còmput que determinarà si hi ha revocació o no.

A continuació es crearan tants consells com propostes formin part del grup de propostes indecises, formades per :

a) aquelles sobre les quals les dades no són suficients o són contradictòries com per determinar si s’han complert o no.
b) aquelles que no s’han complert però han estat esmenades a causa d’eventuals raons externes que han impedit el seu compliment.

Els consells (inclòs el que dictamina inicialment el compliment de les promeses) seran equips ciutadans amb una estructura similar als jurats populars, és a dir triats de manera aleatòria i rotativa. Cadascun dels consells que estudiaran cadascuna de les propostes indecises, es reunirà, separadament dels altres, i a porta tancada, durant un període determinat (per exemple, 1 setmana) per establir un dictamen vinculant sobre la proposta, i dissoldre’s a continuació un cop l’afer conclòs.

Un cop tots els consells hagin dictaminat i es sàpigue el nombre de propostes exonerades, es reajustarà el percentatge de punts necessari per evitar la revocació, i s’efectuarà el càlcul definitiu.

Per exemple, inicialment les propostes complertes poden haver sumat 77 punts sobre 100, les no complertes 23 i les indeterminades 3. Si entre els 23 punts de les propostes no complertes, hi ha 10 punts de propostes candidates a l’exoneració, s’establiran un nombre de consells suficient per cobrir els 13 punts que sumen entre aquestes i les determinades. Si entre les propostes exonerades o considerades positives en aquesta segona fase, sumen 9 punts sobre els 13 inicials, aquests 9 sumats als 77 anteriors sumaran 86, el qual evitarà al govern, per un sol punt, la revocació.

Es important no confondre el nombre de propostes amb el nombre de punts. Cada proposta pot valer uns quants punts o una fracció de punt, i el seu valor de base ve determinat amb anterioritat, en el moment en que s’estableix el programa electoral (veure apartat anterior: revocació automàtica dels equips de govern)

El treball dels successius consells permetra establir progressivament una casuística així com una deontologia pròpia respecte del mode d’elaboració i aplicació de la pròpia missió del sistema de consells.

Conclusió: l’avantatge de la revocació automàtica, en comparació a la revocació excepcional per via referendaria, és que aquesta darrera és només un recurs voluntari qui influeix només marginalment el conjunt de la politica d’un govern, mentre que la revocación automàtica actua d’entrada com un mecanisme preventiu davant la temptació d’un govern cap a una política no prou compromesa, sovint ni tan sols amb el seu propi programa.